Per al clàssic, havarti, emmental i gouda jove donen una fusió fiable. La mozzarella de baixa humitat estira bé però necessita un formatge amb més gust al costat.
Comté i gruyère aporten profunditat; convé ratllar-los fins i combinar-los amb un formatge més humit. Brie i blau funcionen en variants, però en poca quantitat perquè el greix no estovi el pa.
La regla útil és més tècnica que patriòtica: formatge tallat fi, distribuït fins gairebé la vora i una temperatura que el fongui abans que el pa s’enfosqueixi.